A un extrem sudoriental del Pla de Camp Magre o de Coma Ermada, s’obre, com una gran queixalada sobre la vall del Ter, el Circ de Concròs. Al fons del circ, quan es fon la neu, es forma un petit estanyol, el primer d’aquestes característiques i pràcticament l’únic al vessant sud del Pirineu oriental. La singularitat d’aquest indret és la dissimetria glacial evident entre el vessant sud, on s’acumula força neu, i la vessant nord, on pràcticament no hi ha dipòsits de neu. Aquest fet és causat pel fort vent del nord dominant, el torb, que escombra la neu del vessant nord cap al sud tot acumulant-la en aquest vessant a redós de l’acció del vent.

Circ_Concros_web

Circ de Concròs. Fotografia Eva Martínez-Picó

Cal destacar que en aquest indret hi trobem la congesta de neu més oriental que, en anys de molta neu i estius suaus, pot romandre tot l’any. Es tracta de la congesta de la Llossa.

Perdius blanques. Fotografia Eva Martínez-Picó

Perdius blanques. Fotografia Eva Martínez-Picó

Aquest espai tan hostil es l’hàbitat de les  perdius blanques. La població que es troba en aquest sector del Pirineu oriental, és motiu estudi i seguiment ja que resta aïllada de les altres poblacions pirinenques.
Sembla ser que el nom de Roca Colom li va ser donat per l’abundància d’aquests ocells.

Roca Colom darrere l'estimberri del Circ de Concròs. Fotografia Eva Martínez-Picó

Roca Colom darrere l’estimberri del Circ de Concròs. Fotografia Eva Martínez-Picó

Continguts assessorats per CEA Alt Ter.